"NOMÉS ELS GENIS S'HO PODEN PERMETRE"

 

L’esborrany que tenia entre mans, Llum crepuscular, no seguia les directius del seu mentor. Sempre li repetia: escriu seguint la regla d’or: estructura els relats en paràgrafs i capítols: cada paràgraf una idea, i cada capítol un lloc i un temps de l'acció.

Sense donar-hi més voltes, disposat a seguir els consells, va encarar la reescriptura de Llum crepuscular. Mentre s’obria l’arxiu del PC, va arrugar maldestrament  la versió de l’esborrany, i el va llençar directament  a la paperera. El text era curt, menys de 2500 paraules, i en un parell de dies ja havia enllestit la feina. Va clicar guardar sense canviar el nom de l’arxiu. 

Un mes després, a la secció de cultura del diari, va llegir un article que portava per títol Novel·la anònima renovadora del gènere. L’article parlava d’un escrit que havia arribat de manera inusual a la redacció. Anunciava la reproducció integra del text, de manera seriada, i per estimular encara més l'interès dels lectors, avançava els seus suposats valors: El text anònim segueix l’estela de renovació dels grans autors del primer terç del segle XX: Virginia Woolf, James Joyce, William Faulkner (...) L’estil s’adapta  a les novíssimes tendències estètiques i el tema de fons és el tema etern: el pas del temps i el sentit de la vida. El diari també anunciava els esforços que s’estaven fent per saber qui era l’autor anònim i reproduïa una fotografia de la primera pàgina del text rebut: un paper arrugat que duia per títol Llum crepuscular.