FLAMES I FUM (VERSIÓ CURTA)

 


Un sedan negre de vidres tintats para davant Tiffany's. En els seients del darrera uns joves es petonegen apassionadament. Vesteixen xandall esportiu, ell negre i ella blanc immaculat. Amb veu melodiosa, quasi inaudible, ell diu: - Només serà un moment, t’agradarà. Ella contesta: - Estimat, estic impacient, no tardis. 

Dos guardaespatlles, caps rapats i ulleres fosques, baixen del vehicle. Mentre un obra la porta del darrera, l'altre, atent i tens, mira a dreta i esquerra. En el mateix moment que el jove baixa del vehicle, s'obre la porta de Tiffany’s i en surt, amb reverències i somriures d’orella a orella, un home elegant, vestit blau fosc i calba lluent, l’acompanya una dona jove vestida de rosa. Tots junts entren a la joieria. 

Quinze minuts després el jove del xandall en surt acompanyat, per l'home calb i la jove de rosa. Un dels guardaesptalles obra  la porta del vehicle, el jove hi puja i el cotxe arrenca. 

Segons deprés el cotxe vola pels aires envoltat de flames i fum. Les sirenes de la policia i ambulàncies no tarden en sentirse. Aquí i allà rauen cossos desmembrats barrejats entre runa i vidres trencats, sabates sense peu, ferralla retorçada i vidre esbocinat. Just davant la porta de Tyfanny un cap d’home calb, sense cos, té els ulls tancats i la boca oberta, ha perdut les dents. A poca distància una dona jove esventrada té restes de roba rosa enganxada i tacada de sang.                       

El sedan és un manyoc  de flames i fum.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació