QUÈ MÉS LI AMAGA ?

 

El repte: escriure un relat seguint una idea de Bernardo Atxaga (1) i inspirant-se en la frase: les indecisions es prenen i deixar de decidir és una manera de fer (Carmen Martín Gaite) 

La indecisió pot ser letal: l’ase de Buridan mor per la seva incapacitat d’escollir entre dos piles de fenc. També la tardança en decidir pot ser funesta, Hamlet que dubta quan venjar l’assassinat del seu pare, desencadena morts a dojo aixi com el seu propi suïcidi. Però no vull ser tan tràgic. Seguint a l’escriptor basc i pensant la frase de Martín Gaite busco una paraula que m’inspirí. Fàcil. Decidim enfront de diverses opcions i dilemes. Ergo la paraula és DILEMA. Primer dilema: en el relat faig decidir o no? Opto per decidir, escollir. Escollir què?  Què fem de la nostra vida? A què ens dedicarem? Quina carrera farem? Qui i com voldríem que fos la nostra parella? I ja tinc les paraules atxaguianes punt de partida: DONA, PARELLA, AMOR, FELICITAT, DECEPCIÓ, FELICITAT.... 

L’Eva, cansada de viudetat decideix buscar parella. Amb 55 anys i considerant-se atractiva tem caure a les mans d’algun impresentable; cal prudència i l’agència Pilats és de les millors.  

L’agència de l’Eva fa bé la seva feina. Cobra la meitat per endavant, 1.500€, i els altres 1.500 a l’acceptació del servei. Les entrevistes preparatòries, molt professionals, guanyen la confiança d’Eva. Res d’essencial queda fora de ser considerat: salut física i psicològica, ambient social, càrregues familiars, formació, gustos, anhels... 

En un vídeo d’uns 5 minuts de durada li presenten dues opcions: la primera és la d’un home alt de cos ben treballat, amb una tofa de cabells blancs descuradament despentinats, cara bronzejada i ulls blaus, un pijo de cap a peus de l’upper Diagonal;  la segona, un home d’estatura mitjana, més aviat rodanxó tirant a calb, ulls negres i vius, amb aspecte de bonvivant. 

Posem ara noms i cognoms: el pijo és el Borja Mari Baranda de Tejada i  el bonvivant Llorenç Puig i Martí. L’Eva després de la mort del seu marit, un pagès ric, de seny i molt de la terra, per la influència d’algunes companyes del Gim Iradier, s’ha deixat enlluernar per la vida sofisticada de la considerada classe alta de Barcelona: s’ha fet sòcia del Polo, pren classes setmanals de tenis, massatges ayurvèdics, i vesteix roba de la millor “qualité”. 

L’Eva es debat ara en el dubte: el Borja Mari o el Llorenç? El primer sembla respondre als seus desitjos de la gent pija però el segon, encara que un punt vulgar, pensa que  potser li podrà donar més alegria de viure. 

I l’agència Pilats, molt professional, li marca el camí. Del video a la coneixença real. Ella es trobarà per separat amb cadascun dels dos homes, dues vegades, la primera tot prenent unes copes en el Mirabla, i la segona sopant en el Dama de Diagonal. I després, ella haurà de decidir. L’agencia Pilats, fent un honor al seu nom, cobrarà els segons 1.500 €, i se’n rentarà les mans. 

Les trobades amb els dos homes, més les dues nits extra d’hotel passades amb cadascun d’ells, són definitives. Ella opta pel  vital i enèrgic Llorenç. En l’enardiment i l'eufòria de les primeres setmanes, per tal de compensar el punt de vulgaritat que li veu, el vol sorprendre amb un regal: fer-lo soci de Pedralbes Exclusive Club. Quan s’hi presenta per incriure’l i veu en el vestíbul d’entrada el quadre de socis d’honor i espònsors, la perplexitat la paralitza. Llegeix en posició destacada i en lletres daurades el nom de Llorenç Puig i Martí. Immediatament, però no descontenta, gira cua per repensar moltes coses. Què més li amaga?