"TROBADA D'AMICS"

 

Els hi agradava trobar-se sovint. Per desembre del 1999, per celebrar l’entrada del 2000, van decidir fer un viatge a un indret que fos una mica especial, però no massa lluny: van escollir una masia rural d’un poblet preciós del Pirineu, cota 2000, envoltat de neu permanent. 

Il·lusionats, tot preparant l’anada, van recordar el naixement i principis de la seva amistat. Ja des dels primers anys d’Universitat, van descobrir les seves afinitats: estudiaven en grup, compartien valors, gustos i aficions; i van decidir també compartir activitats més enllà de les estrictament acadèmiques. 

Tenien un record molt especial de les escapades a la platja. Hi solien anar molt ben preparats: en un cabàs de vímet hi apilaven de tot; a banda de banyadors i tovalloles, també pilotes i pales, doncs els hi agradava molt pilotejar a la sorra i sobretot a trenc d’ones; i hi portaven també els bocates i carmanyoles amb amanides fredes, i begudes pel dinar...i no hi podia faltar mai un termo refrigerat amb cafè fred de cafetera italiana: el consideraven indispensable per no adormir-se desprès de dinar, i viure enjogassats i amb plena consciència, coberts per tovalloles protectores, la dolça i voluptuosa somnolència d’un dia de platja. 

Ara, en ple hivern a alta muntanya, a la masia de l’escapada, hi feia molt de fred. Per escalfar-se, a banda d’una bona llar de foc, tenien mantes a dojo: les compartien desinhibits, ben junts, cos contra cos, i l’ajuda d’un vi de bota del Priorat de les millors anyades. 

Els amics s’estimaven i sentien la joia de viure, i desitjaven que el temps s’aturés: sabien que les seves trobades no podrien durar sempre, el nou mil·lenni els portaria per camins divergents.

Nota: Aquest relat és fruit d'un repte: amb només les paraules resaltades, 3 persones haviem d'escriure un text que fos coherent disposant d'un temps mínim. Hi han colaborat: Maria Girvent, Miguel Errico i el responsable d'aquest blog.