"NOVES OPORTUNITATS"

 


CAFÈ CALENT

Seuen a la taula de la cuina un davant de l’altre, ni parlen ni es miren. L’home, amb semblant seriós, fixa la mirada a la finestra contemplant les primeres clarors del dia que s’anuncia gris i boirós. Sense dir paraula ella li omple la tassa de cafè, just preparat, i desprès s’omple la seva. Solsament el so de la cullereta que remena sense necessitat, ell pren el cafè sense sucre, trenca el silenci.   

CAFÈ TRIST

Ella li tornaria a parlar però ja n’està cansada. Sap que s’haurà d’encarar a un dia més de tristor. L’únic que li arriba de l’home és el so de la cullereta quan remena el cafè calent que ella ha preparat. Com fa últimament, després ell s’aixecarà de taula, li farà un petó de circumstàncies, i no tornarà fins avançat el vespre. 

CAFÈ AMARG

L’home, mentre remena lentament el seu cafè massa calent, es diu que ja n’hi ha prou. No poder tenir fills no hauria de ser una tragèdia. El món ja és prou complicat i de gent no en falta. Però no s’enganya, ell n'és el culpable, sent ferida la seva virilitat i la relació entre els dos té els dies comptats. Sí. N’hauran de parlar obertament. Ella tindrà l’oportunitat d’una nova relació amb un home fèrtil, i ell potser podrà emprendre una nova vida i ser feliç amb l’amiga divorciada mare de 2 criatures. Pren el cafè precipitadament, ignorant la seva fredor i amargor, s’aixeca d’una revolada, i sense dir res, només un petó de circumstàncies, surt de casa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació