"RES VA SER COM ESPERÀVEM"

 

Teníem totes les condicions per ser una parella feliç. Ens vam casar ben enamorats. Jo tenia una feina ben pagada en unes assegurances, i tu també treballaves, de funcionària a l’ajuntament. Ens guanyàvem bé la vida i amb una hipoteca vam poder comprar un pis a la Diagonal, a tocar de mar. I vam decidir tenir fills.

El primer ja de petit no era gens agraciat. Responia poc a les moneries que li feien. Es mostrava inquiet i rebec amb els desconeguts i només es relaxava quan estava a casa. La seva infància va ser complicada: psicòlegs, problemes a l’escola, bulliyng. I l’adolescència va ser pitjor. Sovint es tancava a la seva habitació i no es volia comunicar amb ningú. Es passava hores i hores enganxat a la play i jocs de rol en el seu maleït PC.

La nena, 3 anys més petita, se’n va ressentir. El seu germà no volia mai jugar amb ella i sempre que podia li feia la guitza.  Plorava sovint també tancada a la seva habitació. Intentàvem intermediar però no ens en sortíem. I amb els anys l’ambient familiar es va anar enrarint. Ell, ja en estudis de grau, es feia amb uns pocs amics que no coneixíem, i seguia distanciat de nosaltres. I la noia, a l’ institut, també la vam anar perdent. Es passava els dies amb unes amigues a la biblioteca del barri, se suposava que estudiant, i el caps de setmana no li veiem el pèl. Freqüentava discoteques i va canviar de manera de vestir: primer es  va decantar per roba de poc color, tons negres i grisos, per acabar vestint punky amb detalls gens del nostre gust.  La meva dona i jo ho vivíem molt malament.

Amb els nostres fills res era com havíem esperat quan ens vam casar.

I l’horror va petar a la nostra cara i els nostres cors. El dia següent dels fets, la policia ens va explicar com havia anat tot plegat: el noi, en les seves hores d’ordinador, s’havia unit a un grup local inspirat en els INCEL nord-americans. Nois especials, poc agraciats, per qui les noies no hi demostren cap interès, no els veuen atractius. Ells, ressentits, reaccionen proclamant odi etern a les noies i fan promesa solemne de celibat. A les seves pàgines web comparteixen jocs que simulen actes violents, principalment  contra el sexe femení.

Saber que la nostra filla havia estat implicada en l’assalt i matança dels INCEL a la discoteca, ens va enfonsar. Mai hauríem imaginat que fos ella, precisament ella, qui va matar al seu germà i no a l’inrevés.

R.