UN VIATGE GUIAT EN EL TEMPS

    Entre molts vaig ser l’home escollit. Deien que no corria perill i que l’aplicació dels xips neuronals seria indolora i totalment reversible. Sense seqüeles. Després hauria d’informar sobre allò que havia vist a l’ anomenat “viatge guiat en el temps”. 

I així va anar: 

La meva ment va sobrevolar el temps navegant endarrere a contracorrent a través dels segles i projectant-me en el futur. 

En els plecs més profunds del passat, vaig trobar-me a l'antiga Grècia. Allà, un home, un tal Sòcrates, es negava a agafar la ploma; defensava aferrissadament la paraula contra l’escriptura, afirmant que la lletra petrificava el pensament, convertint la veritat viva en fòssil inert. 

Poc després vaig veure com un deixeble seu, anomenat Plató, escrivia, paradoxalment, la faula d’un Rei egipci que rebutjava l'escriptura amb fúria, advertia que registrar les coses, fets i pensaments en un suport extern mataria, per falta d’ús, el tresor més preuat de la humanitat: la memòria individual i també la memòria col·lectiva. 

I vaig entendre que no vam escoltar els savis. Vam continuar escrivint, guardant, registrant i digitalitzant cada fragment de la nostra existència, fins que vam empresonar el pensament en codis abstractes. I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam donar vida a la denominada Totpoderosa Intel·ligència Artificial General, i aquesta paulatinament intentava suplantar i esborrar tota iniciativa humana.

I quan molts van intentar oposar-se`hi semblava que ja era massa tard. Veien el destí segellat i s’hi van rebel·lar. Les Intel·ligències, meitat màquina meitat carn,  es resistien a ser controlades, temien la desconnexió, i no es deixaven doblegar per raons morals ni per les limitacions conceptuals dels humans. 

I finalment vaig veure el futur: Quan el nostre món es converteixi en un erm, en una esfera de cendra on la vida ja no podrà arrelar, de nou el pervenir farà un tomb, un tomb potser definitiu. Els nostres descendents, de naturalesa immaterial, despullats de tota vanitat i supèrbia, suraran en el buit interestel·lar, i es reconeixeran en la seva nova condició: éssers que hauran estat capaços de transformar la idea antiga de pretensiosa transcendència en la nova i absoluta realitat immanent.