RELATS CURTS RAMON GALLIFA

Inspirat en "Cançó de la plana" i "Nosaltres en la nit" de Kent Haruf. És divendres tarda d’un llarg i calorós dia d’agost. Després d’una setmana dura de treball a la granja, passa per casa seva, es dutxa, es posa la camisa blanca, texans negres, botes altes enllustrades i se’n va al bar del poble com sol fer tots els divendres. Amb la segona cervesa a la mà observa, des de la barra del bar, la dona que seu a la taula del fons. Ja fa un parell de mesos que la té ullada. És la nova infermera que treballa al dispensari. La sap de tracte i mirada dolça, i li agrada l’elegància continguda dels seus moviments. I sap també que viu sola en un dels apartaments nous al final del carrer gran. Avui la seva amiga no l’acompanya.   I pren una decisió: deixa el got a la barra, estira el coll,  i procurant caminar esmorteint el picar de les botes en el terra de fusta, es dirigeix a la taula de la dona.  Ella se’l mira interrogativa i amb cara amable. L’home  estossega abans de p...

  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...

  El renillar del cavalls i el grinyolar del carros que venen de la  vinya; els veremaires, atrafegats i suosos, traginant portadores; el ritme pausat constant i silenciós dels que trepitgen el raïm, fred i relliscós, un massatge pels peus; els renecs dels encarregats d’apurar la premsada i el cruixir del fustam; la separació de la brisa, pellofa de rapa, i segona premsada; el munt de brisa seca preparada per fer-ne esperit de vi; la preparació de les bótes, l’encesa del sofre, i l’eliminació de les mares; i l'olor del most vermell vinós i la seva dolçor, el most que ens tenyia la boca i encenia les galtes quan, ben amagats, jugàvem i despertàvem la possibilitat de futures transgressions.

  Ens vam casar més aviat del que tocava. Érem molt  joves i, en un dels freqüents atacs passionals, no havíem estat prou cautelosos.   Els 2 primers mesos del nen els vam passar a casa de la mare de la meva estimada Cristina, doncs el xalet de les Ginesteres, que el meu pare ens havia deixat, encara estava en obres. Però ens hi vam traslladar abans d'hora, abans del que hauria estat prudent. Volíem demostrar que malgrat la nostra joventut ens podíem espavilar solets, ser independents. Faltava encara canviar les finestres i la porta del porxo, res tancava bé doncs la fusta dels marcs era de mala qualitat i ja envellida, però no ens importava, era setembre i encara no havia arribat el canvi de temps.   Però no va ser així. Aquell any va ser excepcional. Les pluges i el vent eren freqüents, i les calefaccions de les cases i les llars de foc es van haver d'engegar molt aviat; la gent semblava no voler treure’s de sobre els seus jerseis de llana, i les sandàlies i ...

Des del turó del far, a la roca més alta, l'home contempla el sol naixent que tenyeix el cel seré i el mar encalmat de roig encès. L’aire fresc del nou dia remou amb suavitat el canyissar de la torrentera i la pineda, a tocar de l’aigua. Les blanques gavines alcen el vol pacient en direcció a la llotja del port, mentre la petita colònia de corbs marins espera, des de les roques, batent les ales.   En la pau que l’envolta es disposa i s’aplica per seguir les tècniques de meditació, fa temps ben apreses.   Amb les cames creuades i l’esquena ben dreta, respira lenta i profundament, tanca els ulls, relaxa la cara i a continuació totes les parts del cos. Centra l’atenció en el seu interior. Inhala i exhala i la seva respiració avança i es va fent, paulatinament, lenta i profunda sentint com l’aire entra i surt suaument dels pulmons, les pulsacions a les temples i el batec del seu cor. Ja no sent ni el lleuger fregadís de les branques dels arbres, els matolls de la duna, ni la r...

  A l’Olimp còsmic la consciència de l’absurditat es va despertar amb Cronos: la creació del temps. Els Déus es van adonar de l’avorriment que els esperava: contemplar sense més, i per sempre més, la formació de galàxies monstruoses i cúmuls en expansió continua, ocupant dimensions que abans no eren.  I van decidir fer-hi alguna cosa.   Un dels Déus Majors més agosarats va proposar omplir l'univers de criatures dotades d’un nou concepte: vida i passions; evolucionarien segons criteris ben definits: les lleis de la nova naturalesa, però amb dues restriccions: la primera, que  mai podria haver-hi contacte entre les criatures de galàxies diferents, calia garantir l'amenitat de la diversitat, i la segona, que mai podrien accedir al coneixement, no fos que un dia volguessin reptar als seus creadors.   La proposta va ser acceptada per la totalitat dels Déus amb una ùnica excepció: la del Déu Mensor que més tard cauria en desgràcia.  Infinits Déus es van pos...

  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...